/

Cultura 2020: entre el col·lapse i la resiliència

Plou sobre mullat. Quan encara no s’havia superat el greu impacte de la crisi financera del 2008 i les polítiques d’austeritat que la seguiren, la covid-19 ha suposat un gran colp per a les organitzacions i agents culturals valencians.

Raúl Abeledo Sanchis
Director académic de l’Observatori
Cultural de la Universitat de València

Una crisi que evidencia que, com en el conte, el rei està nu. Després dels discursos grandiloqüents (aquest vestit nou de l’Emperador) sobre la centralitat de la cultura per al desenvolupament sostenible i el seu caràcter estratègic per a la innovació i competitivitat territorial, la realitat era ben diferent. I la pandèmia ha fet caure els vels: un mercat laboral de precarietat exasperant, una limitada organització sectorial i professional que redueix la seua capacitat de negociació amb les administracions públiques, falta de polítiques coherents i de marcs pressupostaris adequats, una valoració i suport social francament millorable…

I tot això en un context global on les tendències de digitalització i liberalització financera suposen una creixent amenaça d’instrumentalització de la cultura en termes de mercantilització, banalització i censura política.

En definitiva, un panorama global i complex que demana a les administracions respostes coordinades i integrals, i que planteja un escenari de futur on es confronta entendre la cultura com a dret o com a privilegi. Damunt la taula es presenten ja qüestions bàsiques com ara l’Estatut de l’Artista, la distribució dels fons europeus per a la recuperació (NEXT Generation, Fons Estructurals) o el paper i protagonisme del sector en la transformació cap a un model econòmic més sostenible i inclusiu.

Bona part d’aquestes reflexions són fruit de la nostra recerca durant la primera onada de la pandèmia, quan plantejàrem una enquesta1 sobre l’impacte de la covid-19 que va rebre un total de 410 respostes d’organitzacions i agents culturals valencians (16 d’abril al 17 de maig del 2020).

Entre els objectius principals d’aquesta enquesta es trobaven l’anàlisi de l’impacte a curt i mitjà termini de la covid-19, l’estudi de les diferents estratègies d’adaptació desenvolupades, la valoració del paper exercit per les ajudes públiques i la identificació de propostes plantejades des del sector per a superar aquesta crisi. A continuació destaquem alguns dels resultats que justifiquen la nostra introducció.

Situació professional dels agents culturals enquestats

Com s’aprecia en la gràfica 1, la mostra s’inclina notablement cap al col·lectiu format per autònoms, que representa el 42,68%, principalment a causa del procés de mostreig. És interessant assenyalar que el 16,59% dels enquestats combina la seua iniciativa cultural o artística amb una ocupació en un altre sector, una situació habitual en els Sectors Culturals i Creatius (SCC). De la mateixa manera, una altra situació habitual en els SCC és la irregularitat en els treballadors que en molts casos realitzen la seua activitat de manera informal, situació que representa el 5,85% dels enquestats. Aquesta irregularitat s’uneix a la temporalitat de molts d’ells, un fet que agreuja una precarietat característica del sector cultural (Gràfica 1).

Grandària de les organitzacions
 enquestades a la Comunitat Valenciana

L’estructura de mercat cultural, la grandària i el nombre d’empreses que operen en el sector, és una altra característica rellevant a l’hora de considerar l’impacte de la covid-19. El 55% dels enquestats a la Comunitat Valenciana són autònoms sense assalariats. En termes d’ocupació, les grans empreses són l’excepció. Aquest atomisme empresarial afecta seriosament la visibilitat, vertebració i capacitat de mobilització i negociació del sector (Gràfica 2).

Facturació anual de les organitzacions enquestades

D’acord amb les respostes, el 30,24% de les organitzacions enquestades en la nostra regió facturen menys de 15.000€ a l’any, seguit del 21,71% de les organitzacions que facturen més de 100.000€ a l’any. Evidentment, les xifres de facturació influeixen en la capacitat de les organitzacions per afrontar la crisi de la covid-19, en qüestions fonamentals com ara la disponibilitat d’estalvis o la seua capacitat inversora per a reorganitzar els seus processos productius (per exemple, en relació amb la digitalització) i per a redissenyar el seu model de negoci (nous serveis, noves audiències, etc). (Gràfica 3).

Activitats gratuïtes desenvolupades
durant el confinament

Durant el confinament s’ha observat un fenomen específic del sector cultural: l’aparició de nombroses iniciatives gratuïtes en les xarxes socials, com ara concerts i esdeveniments en línia. Els resultats indiquen que més de la meitat dels enquestats (56,83%) ha dut a terme iniciatives culturals gratuïtes, pujant fins al 63,17% els qui afirmen haver rebut alguna proposta en aquest sentit. (Gràfiques 4 i 5). 

Aquesta qüestió connecta amb el significatiu voluntariat del món cultural, i com els seus continguts gratuïts són tant un indicador de les característiques del treball cultural (solidari, orientat sovint per motivacions diferents al lucre) com un factor de risc sobre la precarietat laboral dels i les artistes (percepció de la producció cultural com de cost zero).

Pèrdues d’ingressos (abril-juny 2020)

L’impacte de la covid-19 s’ha fet notar principalment en el segon trimestre del 2020. De fet, el nombre d’agents culturals que espera pèrdues en la previsió d’ingressos s’eleva fins al 75,37%. A més, l’increment d’enquestats que afirmen que estimen pèrdues majors del 75% dels ingressos esperats s’ha incrementat significativament fins assolir quasi la meitat dels mateixos (45,37%). (Gràfica 6). 

Impactes a llarg termini de les mesures de confinament

Pràcticament la meitat dels enquestats (45,85%) valoren com a significatiu l’impacte en el llarg termini, la qual cosa els obligarà a realitzar reduccions en les seues plantilles per a seguir endavant, amb la conseqüent pèrdua d’ocupació cultural que això suposarà. Únicament un 9,51% dels enquestats valoren com a xicotet aquest impacte, i que es podran adaptar fàcilment a la nova situació de distanciament social (Gràfica 7).

Accions dutes a terme per adaptar-se
a la situació de confinament, per subsectors

Si analitzem les dades, observem que l’opció de reduir l’activitat es manifesta especialment en els subsectors multidisciplinaris (65,22%) i de les arts escèniques (48,92%), en els quals han tingut una especial incidència els impediments físics relacionats amb la seua producció artística. Convé assenyalar que bona part dels enquestats que van esmentar el cessament total d’activitat o l’ERTO pertanyen al subsector de les arts escèniques. En el costat contrari podem trobar els subsectors de disseny i arts aplicades (23,33%) i gestió cultural (33,33%) com aquells que menys han optat per la reducció de l’activitat.

En relació amb els ajustos de plantilla, destaquen com a subsectors més afectats els de gestió cultural (40%) i literatura (23,53%). Per contra, els menors percentatges els presenten arts visuals (9,59%) i altres disciplines (9,30%).

Pel que fa a la implementació del teletreball, destaquen subsectors com el disseny i les arts aplicades (66,67%) i la gestió cultural (60%) com aquells que més han optat per aquesta acció. En l’extrem oposat trobem les arts escèniques, en les quals aquest percentatge retrocedeix fins al 34,53%. En relació amb l’increment en inversió digital, els valors més elevats corresponen a gestió cultural (46,67%), mentre que els menors es recullen en disseny i arts aplicades (16,67%) (Gràfica 8). 

Accés a ajudes i utilitat percebuda de les mateixes

L’accés a les ajudes públiques resulta essencial per a garantir la sostenibilitat econòmica, atesa la pèrdua d’ingressos. Una primera qüestió a assenyalar és la lentitud en la recepció de les ajudes, un aspecte comú a tots els sectors per les dificultats d’una administració pública desbordada per la situació: només un 7,32% dels enquestats assenyalen haver rebut l’ajuda en el moment de realitzar l’enquesta. D’altra banda, un 42,20% dels enquestats no té accés a ajudes de cap mena. Tal com hem assenyalat en aquest informe, la irregularitat i temporalitat de les condicions de treball en el sector cultural influeix de manera decisiva en les dificultats d’accés a les ajudes per no complir els requisits previs. (Gràfica 9).  

Alguns dels enquestats van indicar la principal tipologia d’ajudes a les quals han pogut accedir. Amb caràcter general, les principals fonts d’ajuda dels enquestats són ajudes generals per a tots els sectors econòmics. Les principals han sigut la concessió dels ERTOs per part del Govern nacional, la prestació extraordinària per cessament d’activitat per a autònoms i les ajudes per a autònoms de la Generalitat Valenciana. En altres casos, les ajudes han consistit en l’accés a préstecs com els ICO o l’ajornament d’impostos. Aquest tipus d’ajuda implica una solució a curt termini, però dificulta el pagament d’aquestes obligacions a llarg termini si l’organització no aconsegueix recuperar-se.

La següent gràfica mostra la distribució percentual de l’origen de les ajudes rebudes per tipus d’institucions. Cal destacar que molts dels enquestats han manifestat haver rebut ajudes de més d’una institució diferent. (Gràfica 10). 

Suficiència de les ajudes implementades a Espanya

Pel que fa a les ajudes generades a Espanya a les quals el sector cultural pot acollir-se, és rellevant conéixer si realment seran suficients per a la recuperació del sector. La següent gràfica mostra la valoració de l’1 al 5 de la suficiència de les ajudes creades per a lluitar contra la crisi. De mitjana, els enquestats consideren clarament la insuficiència del suport públic. (Gràfica 11).

Mesures més efectives per afrontar la crisi,
segons els enquestats

La mesura preferida pels enquestats és una acció integral i sistemàtica a través de la creació d’un pla estratègic per a fomentar la recuperació dels sectors culturals i creatius. Un 27,56% ho han considerat com la primera opció. Això demostra que el sector reclama que se’ls pare atenció atenent les seues necessitats, creant una estratègia específica que permeta la seua viabilitat. Després del confinament, algunes autonomies van posar en marxa plans de protecció i de reactivació de la cultura, però es tracta d’una resposta de naturalesa conjuntural. En aquest sentit, el marc normatiu a la Comunitat Valenciana d’iniciatives com ara Fes Cultura (2016) o el projecte d’Economia Taronja (2019) suposa un interessant punt de partida a partir del qual articular una resposta sistemàtica a la crisi. Ara més que mai resulta imprescindible que la Generalitat Valenciana actualitze i adapte el vigent Pla Estratègic Cultural Valencià-Fes Cultura (2016-2020) als reptes que la covid-19 determina en els seus cinc principals eixos d’actuació: Industrialització i consolidació dels sectors culturals i creatius; Territorialització; Cooperació interinstitucional; Internacionalització; Democratització i accés a la cultura.

La segona mesura més valorada és l’augment de la contractació pública de les organitzacions culturals, per exemple el finançament de projectes culturals o les convocatòries obertes. La tercera mesura més valorada pels enquestats són les ajudes a la solvència de les organitzacions com a préstecs o subvencions.

Aquests resultats mostren que el sector cultural i creatiu creu que és d’especial interés promoure les polítiques públiques des del costat de l’oferta, mentre que les d’estímul de la demanda no s’aprecien tan útils.

Els agents enquestats també van plantejar altres mesures alternatives que podrien ajudar a millorar la recuperació després de la crisi de la covid-19. Alguns dels comentaris dels enquestats s’adrecen a establir un pla de reobertura de les activitats locals adaptades a les noves mesures de distanciament social. Altres propostes inclouen ajudes al foment de la digitalització del sector, així com la possibilitat de fomentar la contractació d’artistes i projectes locals. Finalment, els enquestats posen de manifest la implantació d’una renda bàsica universal o subsidi a l’artista com a possible mesura eficaç, per tal de garantir l’accés de tota la societat a la cultura com un dret. (Gràfica 12). 

Comentaris finals

Més enllà de les respostes conjunturals recollides en aquest informe, la crisi de la covid-19 ens mostra la necessitat d’assumir el repte de transformació estructural de la cultura a la Comunitat Valenciana. La precarietat i fragilitat estructural de l’ecosistema cultural és un fet incontestable. Per acabar, i complementant els comentaris inicials en la introducció del nostre capítol, assenyalarem les següents qüestions.

L’agenda dels agents i organitzacions culturals valencianes ha d’afrontar importants reptes en matèries diverses com ara l’associacionisme i vertebració del sector, la seua capacitat de negociació, la representativitat col·lectiva (atesa la diversitat d’actors i d’interessos que el caracteritza), millorar les limitades competències empresarials, aprofitar les possibilitats que brinden les fórmules d’economia social i cooperatives o enfortir la comunicació externa i projecció social del món cultural, entre altres. Si bé és cert que moltes d’aquestes qüestions obeeixen als dèficits estructurals del sector (atomisme empresarial, precarietat laboral, etc.), no és menys cert la necessitat d’activar estratègies d’empoderament per a negociar en unes mínimes condicions de dignitat amb els dos principals interlocutors: l’Estat i el mercat.

Ara més que mai necessitem un ecosistema cultural divers i amb bona vitalitat. D’ell depén la nostra capacitat com a societat per a construir relats, difondre valors i dissenyar imaginaris per tal de crear alternatives justes, democràtiques i sostenibles front al pensament únic de l’actual model de desenvolupament.

1 http://www.econcult.eu/es/publicaciones/impacte-la-crisi-la-covid-19-les-organitzacions-i-agents-culturals-la-comunitat-valenciana/