/

L’any que el llibre va sobreviure perillosament

La pandèmia associada a la covid-19 ha suposat un autèntic trasbals en diversos sectors. Quan la gravetat de la situació va portar al confinament domiciliari, tancaren les llibreries i començaren a caure els actes i fires, dibuixant-se un desolador. Sortosament, el sector ha aguantat amb bastant dignitat els embats del virus. Aquest és el balanç d’un exercici dificilíssim

Xavier Aliaga. Periodista

Dissabte dia 14 de març de 2020. Els fets havien desmentit sense pietat el pensament màgic basat en què la nova malaltia detectada en Xina no tindria apenes incidència a Espanya. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, decreta l’Estat d’alarma amb diferents mesures, entre les quals hi ha un confinament domiciliari i el tancament de totes les activitats “no essencials”. La cultura tanca a pany i clau, incloent les llibreries. Les novetats previstes per les editorials, en un moment de l’any clau per la celebració d’esdeveniments com Sant Jordi o la Fira del Llibre de València, han d’hivernar en els magatzems. Queden igual de confinades que els potencials lectors. 

De l’agenda s’esborraren també centenars d’actes relacionats amb els llibres. Segons les dades de l’Associació d’Editors del País Valencià, prop de 360 actes entre presentacions, conferències i clubs de lectura foren cancel·lats. La facturació durant els mesos de pandèmia va caure un 90% al territori valencià, segons els càlculs del mateix gremi. “Va ser brutal. La pandèmia ens va pillar fora de joc perquè es va paralitzar absolutament tot”, explicava la presidenta de l’associació, Àfrica Ramírez. Les primeres sensacions tingueren a veure amb el pànic i el desànim. Les organitzacions estatals del sector van preveure aleshores una caiguda en el volum de negoci xifrada en 1.600 milions d’euros.

Totes les crisis són inoportunes, però en el cas del llibre la pandèmia comportava el trencament d’una tendència alcista sostinguda al llarg d’uns quants exercicis, d’alguna manera la superació del colp que va representar l’anterior crisi econòmica d’origen financer, la inaugurada el 2008. Les dades de l’informe Comerç Interior del Llibre, referides a tot l’Estat, apuntaven que durant el 2019 el sector havia millorar les xifres de facturació un 2,4% respecte a l’any anterior, fins arribar als 2.420,64 milions d’euros.

L’estudi, elaborat per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, en col·laboració amb el Ministeri de Cultura, detectava en conseqüència un augment dels exemplars de paper venuts, 162,22 milions d’unitats, un 0,8% superior al 2018. Una pujada que, en diferents proporcions, abastava des dels continguts educatius als gèneres literaris de ficció per a adults i infants. El més significatiu és que no es podia parlar d’un creixement conjuntural: es tractava del sisé any consecutiu que el sector experimentava un increment. Tot i que les vendes, sobretot de gèneres literaris, no tornaven a ser les de dècades enrere, la reacció a la crisi provocada per l’esclat de la bambolla immobiliària havia estat consistent. I amb polítiques públiques de foment de la lectura, potser el marge de millora encara era gran. La pandèmia trencava aquesta tendència.

Reaccions contra el desastre

Durant el període de confinament, una part del sector va començar a articular iniciatives de supervivència, com ara fomentar la venda en línia, la qual cosa va requerir que les ferramentes incipients de les empreses hagueren de guanyar múscul i efectivitat a corre-cuita. I també s’habilitaren iniciatives imaginatives com ara #LlibreriesObertes, impulsada per Òmnium Cultural i que tingué com un dels caps més visibles l’editor valencià Joan Carles Girbés, director editorial de la cooperativa Som i president de la Setmana del Llibre en Català. Un operatiu eixamplat a les editorials i llibreries valencianes.

La iniciativa, en la qual acabaren participant 400 empreses, consistia en el fet que els clients encomanaven i pagaven per avançat les comandes en una web col·lectiva per a recollir-les una vegada estigueren les llibreries en marxa. Una manera d’obtindre liquiditat a pesar d’estar tancats els negocis, que va generar, tot i això, suspicàcies entre alguns membres del sector. De cara al Dia del Llibre, a més, el Gremi de Llibrers de València va organitzar la campanya Per Sant Jordi regala moments de llibertat, consistent a contactar amb les llibreries de proximitat per a encomanar llibres.

Una manera de xafar virtualment els establiments que no podien ser visitats presencialment. El balanç de #LlibreriesObertes, que va tindre una certa irrigació al País Valencià, va ser de 45.000 llibres venuts i una facturació de 800.000 euros. Tot i que aquestes xifres són molt lluny del que pot arribar a vendre el sector durant una primavera sempre carregada de fires i esdeveniments, la percepció era que s’havien salvat els mobles.

Aquestes campanyes van tindre reflex estatal. Apoya tu librería, articulada per la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibrers, amb un funcionament similar basat en la venda de bons culturals en la plataforma Todos tus libros, que es podien bescanviar per llibres.

En paral·lel, l’esforç del sector va estar encaminat a no perdre presència i a compensar d’alguna manera el tancament amb nombrosos actes en la xarxa, presentacions, trobades, lectures, recitals o clubs de lectura per Instagram o canals de Youtube, entre altres modalitats de streaming. Així mateix, les editorials mantingueren el contacte amb els mitjans de comunicació aprofitant les ferramentes per a fer trobades virtuals que experimentaren un creixement exponencial amb motiu del teletreball o l’educació no presencial.

L’efecte desescalada

El final de l’Estat d’Alarma, la reobertura de les llibreries i la recuperació d’una certa normalitat promocional van reactivar el sector. Les editorials que havien paralitzat la seua producció van anar repartint-la al llarg de l’any i corrent el calendari. Hi hagué un efecte rebot de recuperació de part de les pèrdues ingents dels mesos de confinament. I a la tardor, sobretot, es va començar a donar activitat presencial, tot i que amb limitacions d’aforament, com va ser el cas de la iniciativa de la Plaça del Llibre, focalitzada en el llibre en català, que es va celebrar en el cas de València els últims dies d’octubre i el primer de novembre, en un recinte acotat de la plaça de l’Ajuntament. Tot i que hi hagué moments de dubte, l’èxit, ateses les condicions de la Setmana del Llibre en Català, celebrada en setembre, va esperonar els organitzadors de la fira valenciana.

Una huitena edició amb casetes i presentacions que hauria estat més o menys normal, si no era per les distàncies de seguretat, les mascaretes i el gel hidroalcohòlic. A més d’un aforament rigorosament limitat a 240 persones, la qual cosa no va impedir que, en acabant, unes deu mil persones, segons les xifres dels organitzadors, passaren pel certamen.

La sensació de relativa normalitat prompte es va esvair: la Fira del Llibre de València, el principal esdeveniment al País Valencià, ajornada el mes de setembre, va limitar-se a una edició virtual. Tot i que la intenció era recuperar una edició convencional amb limitacions, la realitat pandèmica es va imposar de nou en forma de segona onada. Aquest important esdeveniment va haver de celebrar-se de manera online, amb activitats virtuals i actes i trobades en streaming, per diversos canals, amb la participació d’una cinquantena d’escriptors i escriptores.

Tot i haver convocat 19.000 espectadors digitals als diferents actes transmesos a través de la xarxa, el vessant comercial es va ressentir indefectiblement. La versió digital de la fira, no obstant, demostra fins a quin punt el sector ha anat adaptant-se i convivint en condicions no sempre fàcils amb la incertesa.

Un balanç relativament positiu

Comptat i debatut, els 1.600 milions d’euros de caiguda de facturació previstos pel sector a l’inici de la crisi van anar matisant-se. Al juliol, Antonio María Ávila, director executiu de la Federació de Gremis d’Editores de Espanya (FGEE), situava les pèrdues en uns 600 milions. Posteriorment, el president d’aquesta federació, Miguel Barrerro, situava les pèrdues finals en un 20%, una xifra que, ateses les circumstàncies, es pot considerar com a satisfactòria.

Més encara tenint en compte que una part de l’impacte més gran ha estat vinculat a les exportacions, reduïdes el 2020 a la meitat. Per bé que és evident que les alegries van per barris: el Gremi d’Editors de Catalunya va presentar números fins i tot més engrescadors, amb una pèrdua bastant poc significativa del 5%. Fruit segurament d’una societat molt militant i molt implicada amb la principal indústria cultural i amb la llengua del país. Però també de l’esforç de col·laboració entre els agents implicats en les diferents solucions d’emergència habilitades durant la crisi.

Mentrestant, al País Valencià caldrà esperar una mica per a tindre dades concretes. Manel Romero, secretari de la Fundació Full pel Llibre i la Lectura, remet a les dades de l’estudi Comerç Interior del Llibre a Espanya que es coneixeran el proper estiu, però avança que la casuística podria ser diversa. “Hi ha editorials menudes, les quals depenen molt de la venda en presentacions, que ho han passat malament, perquè quasi no hi ha hagut presentacions. I n’hi ha altres, més grans o especialitzades, que no han acusat tant la crisi”.

El descens de facturació serà inevitable, però caldrà veure la magnitud exacta. En tot cas, la bona notícia que podria servir com a indicador és que les empreses del sector, tant llibreries com editorials i distribuïdores, han suportat de moment els embats d’aquesta terrible crisi. La valuosa i petita editorial independent Edicions del Buc va anunciar el tancament, però la concessió del Premi Nobel a Louise Glück, de la qual tenen els drets en català, va frenar aquesta desaparició. El revers de la moneda va ser la històrica editorial valenciana Pre-Textos, la qual es va quedar sense els drets per a publicar l’obra de Glück en castellà per un controvertit canvi. Una decisió amb arestes, però que no feia justícia al segell que havia canalitzat l’obra de la poeta en llengua castellana abans del seu esclat nobelístic. Un dels grans escàndols paraliteraris del 2020.

Així les coses, siguen quines siguen les dades, el suport de l’administració valenciana, quasi mai generós, és ara més necessari que mai. El passat mes d’agost, la Generalitat Valenciana publicava un decret d’ajudes d’un milió d’euros per a empreses del sector que acreditaren una baixada d’ingressos del 20% el primer trimestre del 2020 respecte al mateix període de l’any anterior. Ajudes d’un mínim de tres mil euros i un màxim de sis milions d’euros.

Però també han d’aprofitar aquesta crisi els segells i les llibreries per a fer canvis en el seu modus operandi. “Enguany hi ha hagut una davallada de producció editorial bestial, n’estic segur”, explicava en una entrevista Juli Capilla, editor de Lletra Impresa, alhora que destacava l’augment de la venda en línia i dels formats digitals. “Les editorials ens hem de posar les piles”, concloïa davant la pressió i les estratègies de les grans plataformes i les superfícies comercials. “Iniciatives de venda en línia com la que es va posar en marxa arran de l’Estat d’Alarma, com ara #LlibreriesObertes des de Catalunya, i més recentment la Llibreria Virtual de la Fundació Full, al País Valencià, han de servir per a rellançar les llibreries tradicionals i les editorials independents”.

La resistència de l’objecte llibre

“El llibre ha superat la prova del temps, ha demostrat que és un corredor de fons”, escrivia Irene Vallejo en L’infinit dins d’un jonc (Columna, 2020, El infinito en un junco en l’edició en castellà publicada per Siruela el 2019), l’aclamat assaig sobre la història dels llibres, publicat mesos abans que caiguera sobre la humanitat la plaga de la covid-19. “Cada vegada que ens hem despertat del somni de les nostres revolucions o del malson de les nostres catàstrofes humanes, el llibre continuava allà, intacte. Tal com diu Umberto Eco, pertany a la mateixa categoria que la cullera, el martell, la roda o les tisores. Un cop inventats, no es pot fer res millor”, abundava l’escriptora. Una frase tot just reivindicada per Juli Capilla en l’entrevista esmentada abans.

Certament, el que passe el 2021 està per escriure, però resulta impossible no reflexionar sobre la mala salut de ferro del llibre, capaç també de sobreposar-se amb dignitat als rigors d’una pandèmia que ha colpejat sectors econòmics diversos. Durant el llarg confinament, potser atiats per a traure alguna cosa de positiu de la desfeta, molts actors implicats en el llibre apuntaren que aquesta nova realitat de recolliment a les cases podia ser una oportunitat per a recuperar el plaer de la lectura, erosionat per les diabòliques agendes laborals i d’oci. La fins ara presidenta dels editors catalans, Montse Ayats, es mostrava convençuda en una entrevista que el confinament havia fet redescobrir el plaer de la lectura.

Tot i això, la revaloració del llibre com a objecte d’oci, aprenentatge i realització personal havia de passar per la confrontació desigual amb la ingent oferta audiovisual de les noves plataformes i, també, per una demanda creixent d’informació en un moment de crisi. En aquest magma difícil, el llibre s’ha bellugat admirablement. L’estudi El papel del libro y la lectura durante el periodo de confinamiento por el Covid-19 en España, elaborat por la FGEE, concloïa que el 50% de persones que lligen almenys una vegada a la setmana havia passat a un 57%.

En un altre estudi, Hàbits lectors durant el confinament de la COVID-19, en aquest cas realitzat per investigadors de la Universitat de València i la Universitat de Salamanca, es detectava un augment de l’hàbit de lectura en diversos camps, mitjans socials, diaris, revistes o webs, passant de les 4 hores i 35 minuts d’abans del confinament a les 5 hores i 45 minuts durant la tancada amb motiu de la pandèmia. El més significatiu és que la lectura d’oci, que inclou novel·les i còmics, inferior a una hora al dia abans de la pandèmia, afegia entre un quart d’hora i vint minuts durant les primeres setmanes del confinament. Amb un increment més sensible entre les dones, però també entre els joves.