Situació i reptes digitals del sector cultural valencià

El col·lectiu Lavisible planteja en l’informe #ConnectaMuseu una anàlisi de la situació de la manca de incidència digital dels museus i institucions culturals de la ciutat de València, atorgant un reconeixement a la institució que millor ha desenvolupat la seua estratègia

Lavisible: Claudia Alfonso,
Olga Palomares, Sandra Sancho

L’any 2014, des de Lavisible, ens plantejàrem què estava passant en la comunicació en línia dels museus i institucions culturals de la ciutat de València, ja que cap dels nostres centres apareixia en els rànquings espanyols, ni participaven en les diferents accions en xarxes socials. És per això, i quasi a manera de toc d’atenció, que va nàixer l’informe #ConnectaMuseu. Any rere any, analitzem l’estat de la comunicació i les seues accions realitzades, atorgant un reconeixement a la institució que millor ha desenvolupat la seua estratègia digital. Durant cinc anys hem vist com aquests museus apostaven per implantar un pla de comunicació en línia i com aquest passava a ser una ferramenta fonamental per a connectar amb els públics, enganxar-los i fer-los partícips.

D’aquest informe naixia també la intenció de generar relacions entre els museus. Quan decidírem ajuntar els responsables de comunicació d’aquests, ens va sorprendre que molts no es coneixien. Una cosa que hui ja no és així. Amb aquesta idea va sorgir CONNECTA CULTURA, un projecte que connecta els museus i institucions culturals amb els seus públics, que tracta de visibilitzar el treball que fan i la seua realitat. Perquè tots junts naveguem cap al mateix lloc, a pesar que no totes les institucions parteixen de les mateixes premisses ni de les mateixes condicions. És per això que amb la situació actual ens hem preguntat si la crisi sanitària afecta la relació dels públics amb els centres i institucions culturals, els seus objectius i les seues estratègies.

Durant el primer confinament ja preguntàrem als museus sobre el futur del consum cultural i com veien l’escenari postpandèmic. Quasi un any després, i amb els centres oberts, quinze institucions museístiques de la ciutat comparteixen amb nosaltres què ha suposat la pandèmia per a les seues estratègies en línia i com pensen afrontar el 2021. Aquestes institucions són: L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia, el Museu de Belles Arts de València, el Museu de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Bombas Gens Centre d’Art, el Museu de l’Arròs de València, L’Iber, el Museu dels Soldadets de Plom, La Nau. Centre Cultural de la Universitat de València, el MuVIM, la Rambleta, el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana/Centre del Carme de Cultura Contemporània, la Fundació Chirivella Soriano CV, la Casa Museu Blasco Ibáñez, Les Naus. Centre d’Innovació, el Museu de Prehistòria de València i el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí.

Partim d’una hipòtesi quasi precisa: que la pandèmia ha modificat la manera en la qual els museus es comuniquen amb la població. Però també ens avancem a pensar que durant l’últim any han canviat les maneres d’escoltar i conéixer els interessos i motivacions que tenen els diversos públics culturals. O almenys així hauria de ser. Aquest text, en el qual compartim la situació dels museus i centres d’art de la ciutat, reflexiona sobre tendències en la comunicació i maneres de crear vincles amb els seus públics. Perquè ja no es tracta d’establir metodologies que donen informació als museus sobre què opina el seu públic real i potencial, sinó també, i segurament sobretot, es tracta de mantindre el contacte, de transmetre empatia, d’explicar de nou que els museus estan al servei de la societat i que són i sempre seran espais segurs.

Impacte i experiències en la posada en marxa
d’activitats i comunicació en línia durant la pandèmia

Un dels principals impactes de la pandèmia ha sigut com entenem la comunicació en línia i les activitats de museus i institucions culturals. El 2020 vam viure l’explosió de formats digitals dels nostres museus i centres culturals. Tots ja s’havien pujat al tren dels canals digitals, de les xarxes socials i les ferramentes en línia fa anys, però molts no comptaven amb estratègia digital i altres, en canvi, només utilitzaven aquests canals com a mitjans de comunicació.

Després de l’ona de tancaments temporals provocats pel confinament, les institucions i centres culturals valencians van posar en funcionament estratègies en línia amb les quals afrontar la situació. Amb major o menor rapidesa en la resposta, van veure necessari desenvolupar campanyes en línia per tal d’oferir contingut cultural. Ja fora amb un augment en l’activitat de les seues xarxes socials a través de campanyes, quizs, directes, nou contingut audiovisual, etc.; convertint contingut digital (xarrades, debats, presentacions, tallers); ampliant els seus catàlegs en línia o exposicions virtuals; o bé creant contingut totalment nou que no tenien pensat per endavant, totes les respostes dels centres a la nova enquesta de #ConnectaMuseu sobre la seua activitat durant el confinament van ser d’una clara aposta per l’activitat digital.

Segons asseguren alguns dels centres enquestats, com ara L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia, el Museu de Belles Arts de València, el Centre del Carme de Cultura Contemporània, el Museu de l’Arròs de València, la Casa Museu Blasco Ibáñez o el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí, no estaven preparats per a oferir contingut digital exclusiu, però tots ells ho van fer. Com afirma Simón Bien­venido, de la Fundació Chirivella Soriano, “en època de crisi s’aguditza l’enginy”, i van potenciar la creativitat per adaptar les seues activitats i continguts a l’entorn digital.

Un exemple són les més de huitanta activitats culturals virtuals que va realitzar el Centre del Carme de Cultura Contemporània, podcasts de contacontes per al públic infantil, cicle de cinema en línia o la campanya Des de la meua finestra, en la qual es convidava professionals de l’art i nombroses famílies a convertir les seues finestres en espais de creació i que va tindre la seua materialització en l’espai presencial (passat el confinament) amb un videomapping al centre. El Museu de Belles Arts de València també va traslladar el resultat d’una activitat en línia col·laborativa de pintura creada en el confinament al presencial quan va poder obrir les seues portes.

El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València va veure necessari obrir un canal de YouTube durant el confinament, i ja ha sumat 42.000 visualitzacions i més de cent seixanta vídeos que recullen tot el contingut que va haver de digitalitzar per a continuar oferint cultura a la ciutadania. Aquest canal, a més, no sols va servir per a realitzar debats, trobades, exposicions o entrevistes, sinó que va ser el mitjà pel qual es van celebrar el festival Serenates i el festival DocuVir, festival de curtmetratges en línia que va nàixer en aquesta crisi.

El Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí va crear la campanya en xarxes socials #CerámicaenTuCasa, amb la qual convidava a obrir l’armari i descobrir les vaixelles que les persones guarden en la seua casa i contar-ne la història, la importància i el valor emocional que tenien per a elles i la seua família. Amb això volien posar de manifest que els museus també desperten emocions. El Museu de l’Arròs de València, per la seua part, va començar a realitzar en les seues xarxes socials directes amb classes de cuina i cultura de l’arròs.

Molts d’aquests centres consultats utilitzaven les xarxes socials o els canals digitals abans del confinament com un mitjà de comunicació amb el qual difondre la seua programació i contingut. En canvi, altres, com ara Bombes Gens Centre d’Art, ja venien d’una forta aposta pel contingut digital i xarxes socials i només van haver de continuar la seua estratègia i afegir nou contingut. Però tant si ja tenien experiència en l’entorn digital com si no, molts van trobar alguns problemes a l’hora de desenvolupar el seu treball en aquesta nova realitat virtual.

Exceptuant els problemes que es poden trobar si no s’ha desenvolupat i treballat prèviament una estratègia digital, com ara la falta de recursos tècnics, dubtes sobre quina és la millor plataforma per a difondre segons quina cosa o programar segons quina activitat, o la falta de preparació, ens quedem amb dos problemes o barreres que van trobar dos centres amb experiència en l’entorn en línia i que pensem que són claus per a una bona estratègia.

La primera d’elles se la va plantejar precisament Bombes Gens, i té a veure amb el moment en què comences a dissenyar un pla i penses en la programació: sovint se satura massa l’entorn digital perquè es pensa que tot ha d’anar molt més ràpidament i cal estar sempre ple d’activitats. Tots vam ser testimonis de com les nostres xarxes socials s’omplien de concerts, dansa, webinars, teatre, exposicions virtuals, etc. “Va haver-hi una gran oferta de contingut cultural que va arribar a saturar. Vam saber veure eixa saturació i rebaixàrem la quantitat d’inputs directes amb els usuaris”, declara Alberto Sancho, tècnic de Màrqueting i Comunicació d’aquest centre d’art.

I el segon problema que planteja l’entorn digital i que va posar de manifest Rambleta en l’enquesta #ConnectaMuseu és la falta de ferramentes que mesuren d’una manera fidedigna el comportament dels usuaris durant els directes.

Amb tot i això, els centres i institucions culturals valencians tenen la intenció de continuar l’impuls que han donat a l’entorn digital obligats pel confinament.

Es fa evident que “l’estratègia digital en cultura és imparable”, com apunta Magda Ruiz Brox, responsable d’informació i comunicació del Centre Cultural La Nau; però és imprescindible una convivència, és a dir, “desenvolupar una cultura híbrida entre el presencial i el virtual”, destaca Carmen Valero Escribá, responsable de Mitjans i Xarxes del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i Centre del Carme. Una cosa en la qual coincideixen també Estrella Rodríguez, responsable d’Educació i Projecció Social i Comunicació del Museu de Belles Arts de València, i Ramón Martínez, responsable de Comunicació del MuVIM. I apunta Simón Bienvenido, director adjunt de la Fundació Chirivella Soriano, “l’estratègia digital, sense ser substitució del físic, sí que l’hem de prendre com a ferramenta i recurs didàctic o educatiu”.

Aquesta convivència cobra sentit quan no es perd el focus en la missió de la institució cultural. Com explica María José Badenas Población, responsable de la comunicació del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí: “No es tractaria només de continuar les estratègies digitals, sinó d’aconseguir estabilitzar i ampliar continguts en aquest sentit”. El cap de la secció de difusió del Museu de Prehistòria de València, Santiago Grau Gadea, afegeix una reflexió més i és que, per a ell, l’entorn digital “permet arribar a diferents perfils de públic i ampliar-los”.

La resiliència de les institucions valencianes és un exemple dels esforços per promoure la connectivitat amb els públics i una demostració efectiva de cara a recuperar l’aforament complet dels espais.

Què passa amb els públics?

En el context actual ens sembla més que important situar el públic en el centre de la nostra equació. Segons l’ICOM (Consell Internacional de Museus), “un museu és una institució permanent, sense finalitats de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament, i oberta al públic, […], amb finalitats d’estudi, educació i recreació”. Així doncs, en plena efervescència de les activitats en línia, en plena expansió de les xarxes socials i la comunicació virtual, és quan a les institucions els toca preguntar-se com poden continuar fidelitzant els públics. I sobretot, si un museu és un espai obert al públic, què esperen aquests trobar virtualment?

En els últims anys, des de les institucions culturals s’ha treballat en termes d’escolta permanent preparant estratègies encarregades de la comunicació amb el públic presencial, el digital i el potencial, unes estratègies que hui, en temps de distància física, s’han fet més necessàries que mai.

Res ens feia pensar que un dia, de la nit al dia, els museus i altres espais dedicats a la cultura tancarien. Una crisi en termes globals que feia replantejar-se les maneres de connectar amb els nostres públics. I com no podia ser d’una altra manera, els museus van activar tots els seus recursos digitals. A partir de la seua reobertura, la gran majoria en juny, van decidir mostrar a la ciutadania que eren espais segurs on es complien totes les mesures adoptades per Salut Pública.

Però la tecnologia i la implantació de recursos en línia han accelerat un canvi en la comunicació cultural que ens fa plantejar-nos moltes qüestions. Hui veuríem impossible que un museu no tinguera xarxes socials o pàgina web, però no cal perdre mai de vista l’atenció en sala. És en temps de canvis quan més hem d’escoltar els públics. I parlem en plural perquè a hores d’ara ningú qüestiona que públics n’hi ha tants com en puguem diferenciar: des dels més pròxims i que ens visiten periòdicament als que estan connectats i volen rebre informació de manera telemàtica, o els centres d’ensenyament, els visitants locals esporàdics, els turistes… i, per descomptat, qualsevol altre grup d’interés.

Moltes organitzacions al llarg d’aquests mesos han posat en marxa estudis i enquestes per a conéixer com estava afectant la situació de la covid-19 els museus i com aquesta era percebuda pels públics. Un dels quals, l’estudi de l’OME sobre l’impacte de la covid-19 del Ministeri de Cultura i Esport, plantejava la qüestió que en plena pandèmia s’estava gestionant la transformació dels museus híbrids, entre el físic i el virtual.

Després de tot l’esforç, quin repte a l’hora de connectar amb l’audiència es proposen els nostres museus i espais culturals per al 2021? La gran majoria coincideixen: tornar al presencial però no oblidar les oportunitats d’oferir continguts de qualitat de manera virtual.

Perquè el públic estiga, ja siga de manera presencial o en línia, els museus valencians hauran de plantejar-se la virtualitat com un espai de treball més. I així semblen entendre-ho. Millores en la web, implantar estratègies en xarxes socials, desenvolupament de programació en línia, etc. Tot serveix a l’hora de connectar amb les nostres audiències.

Bibliografia

AINHOA SIMÓN DEU (2020): “Entre lo personal y lo viral: la reinvención de la comunicación del museo”, ICOM. Recuperat en febrer 2021 en: https://icom.museum/es/news/reinvencion-comunicacion-del-museo/

COMUNICAE (2016). TripAdvisor publica un rànquing dels museus espanyols més ben valorats. Recuperat en febrer 2021 en: https://www.comunicae.es/nota/tripadvisor-publica-un-ranking-de-los-museos-1157906/

CULTURE 21, Agenda 21 de la cultura: “La movilización cultural de las ciudades y los gobiernos locales en la crisis del COVID-19”. Recuperat en febrer 2021 en: http://www.agenda21culture.net/es/culturecovid19

NETWORK OF EUROPEAN MUSEUMS ORGANISATIONS (2021): “Follow-up survey on the impact of the COVID-19 pandemic on museums in Europe-Final Report”. Recuperat en febrer 2021 en: https://www.ne-mo.org/